Osona Cuina

Ignasi Camps s'ha fet cuiner de gran. I en comptes de fer-ho iniciant cap pelegrinació entre fogons del món, ho ha fet plantant-se de dret dalt dels cingles del Collsacabra, en una talaia des d'on la vista plana damunt Osona. Aquí hi ha trobat tot allò que un cuiner somnia tenir a la vora per poder-se realitzar en el propi ofici i compartir-ho amb els clients: un entorn d'idil·li i un munt de productes autèntics. En aquestes condicions hom assoleix fer de la vocació virtut i esdevenir cuiner i caminar entre els grans.

Era l'any 1989 quan l'Ignasi, amb 29 anys, s'instal·la a Cantonigròs, a la Fonda, que li féu d'escola. Dos ambients diferents, ambdós amb elements altament enriquidors conviuen al poble: el dels que hi viuen tot l'any i el dels que ho fan a temporades. Dos estils de vida i dues cultures conjuntament enriquidores. Tafaner de mena i autocrític de caràcter, l'Ignasi s'entesta a conèixer a fons el país, la seva gent i els seus productes, com a base de la cuina que li encaixa i el sedueix. Els amics li fan la crítica amable i positiva dels primers passos, mentre n'aprèn i adquireix tècnica, tot voltant, triant i remenant prop de grans cuiners de qui s'impregna de seny i de rauxa. Els origens pagesos li havien permès plantar arrels al camp, participar en la verema i sentir de petit l'escalf dels fogons.

L'hivern de 1998, l'Ignasi travessa el carrer i el llindar que separa la cuina de cada dia de la festa dels sentits que permet la cuina culta. La Fonda es va fer petita i no hi cabien les idees ni l'ambició. Començava el trajecte de Ca l'Ignasi on vuit anys de refermar el que ja havia aprés li han suposat poguer dur a terme el somni de molts anys de treball. Ca L'Ignasi torna a travessar el carrer per anar, ara si, a casa seva. Aquí si que es converteix en un restaurant personal i alhora familiar on el tandem cuina/menjador l'acompleixen l'Ignasi i la Laia. La llar de foc encén a terra un punt carregat d'afecte i els finestrals de llum deixen entreveure el sol d'hivern. La cuina amb forn i brasa de llenya que, ves per on, semblaria ser fer un pas endarrera a l'Ignasi li fa fer dos pasos endavant, sempre a la recerca de la autenticitat dels gustos que l'envolten. Els entrants son fets de pocs elements, el seny impregna els plats de resistència i la rauxa es dolça. Deixeu-vos endur per la màgia del Collsacabra, segur que ho agraireu.